Pandèmies i història

Els mots “pandèmia” i “epidèmia” estan molt de moda ara mateix. No sé per què deu ser… Però realment sabem què volen dir? Mirarem de fer-ne cinc cèntims per explicar-los bé.

Podem dir que una epidèmia és un augment significatiu en la freqüència d’aparició d’una malaltia respecte al seu nivell habitual en una zona determinada. Aquest nivell basal pot ser 0 (si la malaltia no està present allà, com passaria amb una malaltia emergent, com és el cas de la COVID-19). 

Emperò, moltes vegades quan xerram d’epidèmies ho fem de noxes que ja estan presents a la zona. Aquestes malalties es coneixen com a endèmies. Un exemple d’epidèmia resultant d’una malaltia existent que veiem freqüentment seria el virus de la grip. Cada any anam tenint casos quan arriba l’hivern i quan se supera un nivell que estableix cada administració de salut, es diu que s’entra en fase epidèmica.

Amb aquest gràfic per ventura ho veiem més clar. L’eix de les abscisses representa el nombre de casos que tenim i el de les ordenades, el temps. Inicialment, tenim pocs casos, que seria el nivell habitual de la població, que representarien la fase endèmica, però arriba un moment que, pel motiu que sigui, aquests casos augmenten de manera important i sobrepassen la freqüència normal de la població. Seria la fase epidèmica de la malaltia. No obstant, la situació es pot regularitzar i tornar a la fase d’endèmia quan se soluciona el problema.

I una pandèmia què és? La definim, de manera senzilla, com una epidèmia a gran escala, que en lloc d’estar a un lloc concret, com podria ser Wuhan quan xerram de  la COVID-19, s’estableix en una zona molt més gran, ja siguin altres països o fins i tot continents.

I ara que entenem i sabem diferenciar els conceptes dels quals hem sentit xerrar tant aquests mesos, podem explicar altres exemples de pandèmies del passat que són recordades, com ho serà el moment històric que vivim ara, per la seva gravetat.

Metges durant l'època de la peste negra amb les seves màscares amb forma de corb

Un exemple del qual no podem deixar de parlar-ne, és la pesta negra (també coneguda com a pesta bubònica per les lesionstípiques que generava: els bubons). Aquesta malaltia causada pel bacteri Yersinia pestis va afectar Europa, Àfrica i Àsia durant el segle XIV i s’estima que va provocar la mort d’un 20% de la població mundial. Us ho podeu imaginar? Jo no puc... Va ser tan gran la pèrdua de població que es diu que va ser una de les claus de la caiguda del feudalisme a Europa durant el segle següent, ja no hi havia població a bastament per treballar les terres dels nobles i el sistema va fer fallida.

A part, amb aquesta pandèmia, és molt interessant veure les diferències amb l’actualitat pel que fa a la rapidesa de disseminació de la malaltia. La pesta negra es creu que va sorgir sobre l’any 1320 a la Xina. Doncs bé, fins al 1351 no arriba a Europa. I ara quant de temps va estar a explotar l’epidèmia de COVID-19 a Europa després de l’aparició a la Xina (tot i les estrictes mesures de quarantena d’aquest país)? Dos mesos? Tres segons on? Viure a l’època de la globalització canvia les regles del joc, però aquesta és una altra història que discutirem un altre dia.

Un altre exemple són les malalties que van introduir els colonitzadors espanyols i portuguesos al Nou Món, que van causar una depressió molt important de la població indígena, que no tenien el sistema immunitari preparat per fer-hi front. La que es considera que va ser la primera va ser la grip porcina l’any 1493 (introduïda pels porcs que portaven els espanyols per alimentar-se als vaixells), però les que varen causar un major impacte varen la verola i el xarampió. Es considera que varen morir més indígenes a causa dels nous agents infecciosos introduïts pels colonitzadors que no pas per la violència que varen exercir aquests.

Podríem xerrar també d’altres exemples com la febre tifoide durant la Guerra dels Trenta Anys al segle XVII o la grip del 1918 i esplaiar-nos sobre les seves implicacions històriques, però em pareix més interessant esmentar certes pandèmies més actuals.  

D’aquests dies us sonaran les últimes pandèmies causades pels coronavirus. Una era el SARS-CoV (que també va sorgir a la Xina l’any 2003, que va acabar desapareixent) i el MERS-CoV (sorgit a la Península Aràbiga l’any 2012 i segueixen havent-hi casos en aquella zona). Uns altres exemples són la grip aviar de 2007 i la grip porcina de 2009. Cap d’aquestes va tenir la repercussió a escala mundial que ha tengut el SARS-CoV-2, ja que no tenien les característiques de transmissibilitat i letalitat que té aquest darrer. 

Però és interessant fixar-se en què totes provenen d’animals, és a dir, són zoonosis. El SARS-CoV es va originar primerament a les ratapinyades i va passar a les persones pel contacte amb les civetes. Del MERS-CoV no s´ha aclarit l’origen inicial, però també es pensa que podrien ser les ratapinyades i va passar a l’espècie humana a través dels camèlids. I seguint amb el coronavirus, el nou que tenim ara també és bastant probable que l’origen inicial fos una ratapinyada (que un altre dia explicarem que les fa tan propenses a tenir tants virus) i els casos varen créixer molt ràpidament La grip aviar i la grip porcina ja ho diu el seu propi nom. Però això no és una cosa exclusiva de l’actualitat. De les malalties que xerràvem, sabem que, per exemple en el cas de la pesta bubònica, la transmetien les rates. 

Així, podríem veure com moltes d’aquestes pandèmies provenen dels animals. De fet, es considera que aproximadament dos terços de les malalties emergents són zoonosis (recordeu, que passen dels animals a les persones). Per tant, una bona manera d’evitar i reduir l’impacte de les malalties infeccioses a la societat és conèixer l’estat d’aquestes a la població animal, ja que les detectarem abans i podrem prendre mesures per reduir el seu impacte.

I ara en sabem una mica de les pandèmies del passat. Però, i el futur? Doncs bé, ja existeixen una sèrie de prediccions sobre quines malalties ens haurien de preocupar. Una podria ser la grip a Egipte. Explicat de manera senzilla, en aquesta zona geogràfica a les aus trobem dos tipus diferents del virus Influenza (virus de la grip) que podrien recombinar-se i originar un virus nou que podria passar als humans. A part, també existeixen a Egipte els mercats humits (com el de Wuhan, és a dir, els animals es porten vius al mercat i se sacrifiquen allà mateix i si no són venuts tornen a casa podent infectar a la resta) que facilita la transmissió de les malalties des dels animals a les persones.

Però, sobretot, hem de tenir presents les resistències als antibiòtics, que es considera que per l’any 2050 seran la principal de la causa de mort per davant del càncer. Aquest problema és causat per l’ús excessiu d’aquests darrers (simplificant molt, ja entrarem en més detall un altre dia), la qual cosa ja va preveure Alexander Fleming (descobridor de la penicil·lina) abans d’existir cap resistència. 

Mapa de les resistències antimicrobianes a Europa

Si els tractaments no funcionen, tornarem molt enrere en el temps i moltes infeccions que ara són senzilles es podrien complicar i resultar letals. Ja s’ha vist casos de bacteris resistents a tots els antibiòtics existents com seria el cas d’algunes soques del bacteri Salmonella serovar Kentucky. Sens dubte, és una situació molt preocupant. Per això necessitam una acció conjunta per frenar aquest problema, ja que els antibiòtics no només són utilitzats en medicina humana, sinó també en veterinària i pareix que tothom culpa a l’altre i no assumeix cap responsabilitat. No entrarem en molt de detall, però és un tema que mereix ser més desenvolupat i que segur que un altre dia explicarem més.

Aquesta necessitat de col·laboració conjunta és extrapolable a totes les pandèmies i, en general, a tots els àmbits. L’individualisme simplement ens fa més petits i redueix la nostra capacitat d’acció. Ja en aquesta pandèmia hem vist que és necessari privar-nos d’algunes coses (sortir al carrer per exemple) per protegir els més vulnerables. Només si som més solidaris i deixam l’ideari neoliberal i individualista podrem ajudar a reduir els problemes infecciosos que se’ns acosten. I això ho hem de tenir clar.