Una problema de salut pública no convencional

 Eieieieieieiei, feia estona que no escrivíem res perquè teníem molta feina al nostre dia (tant de bo poder viure sense fer feina, però de moment és un poc complicat), però hem decidit treure temps per tornar. En concret, tenia en ment la idea de començar a fer ressenyes sobre publicacions científiques (tant acadèmiques com més divulgatives) fetes en altres llengües i m'hagués agradat començar amb el llibre "Limits to growth" de Donella Meadows, Dennis Meadows i Jorgen Randers sobre els límits que té el nostre model de societat, però hi hagut un tema de rabiosa actualitat.

Així, venc a xerrar sobre un article del Colectivo Silesia: "Diagnóstico: Violencia policial", que podeu consultar amb aquest enllaç: (https://colectivosilesia.net/2017/10/08/diagnostico-violencia-policial/). Es va escriure el 2017, però ho haguessin pogut escriure aquesta setmana arrel dels incidents que es van produir a Linares, primer, i després a múltiples ciutats d'arreu de l'Estat.

A l'article, els autors Javier Padilla i Pedro Gullón (autors del llibre "Epidemiocracia", el qual us recoman per tenir una visió més social de la pandèmia que vivim ara mateix) parlen sobre diferents papers que qualifiquen la violència policial com a problema de salut pública i busquen fer un anàlisi de la desigualtat amb la violència a la qual estan exposats diferents grups socials. Em sembla especialment interessant la frase "la violència policial existeix encara que no et passi a tu". I amb això acabarien els meus comentaris, perquè és un article relativament curt i no vull fer "spoilers" i, realment, val la pena llegir-lo.

Ara bé, no vull acabar sense fer una sèrie de reflexions, més a títol personal que res, ja que tenen poc a veure amb la ciència, però crec que és interessant fer-les per combatre el mantra de la ciència neutral ("Viure vol dir prendre partit", que va dir Antonio Gramsci). 

Aquestes setmana hem vist com s'empresonava al raper Pablo Hasél per les seves lletres, on bàsicament contava veritats sobre el rei emèrit Juan Carlos I (també conegut com el mataelefants). Aquest atac clar a la llibertat d'expressió ha propiciat una onada de protestes amb solidaritat amb el cantant, que han contestades amb una forta actuació policial. Això ha generat algunes imatges com la crema de contenidors, que ha fet que cert sector de l'opinió pública no dubti en titllar els manifestants com a violents.

Ara bé, què és violència? Perquè crec que l'acció més violenta de la setmana és empresonar una persona per les seves idees i les seves lletres. Violència no és cremar un contenidor, que a més segurament es faci perquè no vengui un policia a rebentar-te a cops de porra; violència és veure gent que ha de cercar dins aquests contenidors per poder menjar. Violència és permetre a Palma concentracions de la Resistencia Balear (reaccionaris mig negacionistes de la Covid-19 que si grufes una mica els hi trobes vincles amb l'extrema dreta), però prohibir les de suport a Pablo Hasél (quan les xifres eren molt millors que abans i el risc era mínim).

També és violència (i ara més relacionat amb el blog) que doctorands com qui escriu no tenguem dret a indemnització de final de contracte (com si no féssim feina) o que només ens vulguin fer contracte per 3 anys (quan existeixen lleis que diuen que han de ser 4), cobrant poc més del SMI perquè no hi ha doblers per invertir en ciència, però després veus que aquesta policia té recursos il·limitats per reprimir i anam pegant pallisses a qui es manifesta coartant la llibertat d'expressió. Perquè sí, violència també és retallar el dret de manifestació de les persones, perquè o bé tenen por de les càrregues o simplement tenen una edat o problemes físics que no els permet allunyar-se. És violència i atempta contra qualsevol principi democràtic. 

I, sobretot, violència és el comunicat del sindicat dels Mossos d'Esquadra, on amenacen de tornar-se en  ingovernables. A part de les similituds que pot tenir aquesta afirmació amb una amenaça de cop d'estat, ingovernables perquè no volen desnonar una família en risc d'exclusió social? No, això els hi és igual! No, ingovernables perquè rebren crítiques (poquetes) per unes actuacions desmesurades que posen en perill la salut dels manifestants! Perdó per es llenguatge, però anau a porgar fum!

Em sap greu aquest article que se surt una mica de la línia que portava "Campanes de Ciència", però no podem estar sense posiciar-nos davant d'una situació d'injustícia. Prometem tornar més aviat que la darrera vegada amb més articles sobre temes més "neutrals"!