La resistència als antibiòtics

Eieieieieieieiei, vós pensàveu que no seguiríem amb el blog? Idò no! Avui tornam amb una entrada sobre una problemàtica que ha anat a més (i és molt probable que segueixi aquesta tendència) en els últims anys com és la resistència als antibiòtics.

Un antibiòtic són uns fàrmacs que poden inhibir el creixement de bacteris o, directament, eliminar-los. El primer antibiòtic descobert va ser la famosa penicil·lina. La va descobrir el científic Alexander Fleming l'any 1928 després que un fong (Penicillium notatum, d'aquí ve el nom de penicil·lina) contaminàs una placa de Petri (que s'utilitzen per possibilitar el creixement dels bacteris) i veiés que inhibia el creixement de Staphylococcus aureus. 

Alexander Fleming al laboratori

Però no va ser fins a la 2a Guerra Mundial que el seu ús es va estendre i popularitzar. L'ús de la penicil·lina va permetre salvar molts soldats, que abans del seu ús morien per les infeccions bacterianes que patien a les ferides, però amb els antibiòtics inhibien el creixement dels bacteris i podien salvar el coll. També va ser molt popular el seu ús pel tractament de la sífilis (causada per Neisseria gonorrheae). En vista de la seva utilitat, durant les dècades dels 50 i els 60 es va investigar molt en aquest camp i es van descobrir molts més antibiòtics.

Així, veim que aquests fàrmacs han salvat moltes vides i han revolucionat la medicina. Ara mateix es fa molt complicat imaginar una vida sense ells, perquè moltes infeccions que ara són banals, es podrien acabar complicant i posar fi a moltes vides. 

Emperò, ja en els seus orígens, el mateix Fleming ja va predir que el seu ús acabaria generant que els bacteris es fessin resistents a l'acció dels antibiòtics. Tot es basa en la teoria de l'evolució: sempre existeixen bacteris mutants que tenen gens diferents que poden fer que l'acció dels antibiòtics sigui inútil.

Aquesta evolució s'accelera amb un major ús antibiòtics i, durant tota la història, s'han utilitzat molt i, a vegades, en situacions on el seu ús no estava (i bé no està, perquè actualment el problema també succeeix) indicat. Un exemple molt clar d'aquesta situació és, per decisió pròpia, prendre antibiòtics que han sobrat d'altres tractaments quan es té la grip, però aquest tema ho desenvoluparem en entrades posteriors perquè és molt important que ho tenguem clar.

Així, hem arribat a una situació on aquest ús excessiu d'antibiòtics ha provocat el sorgiment de bacteris que són resistents a tots els antibiòtics coneguts fins al moment, la qual cosa fa que no existeixin opcions pel tractament d'aquestes infeccions, de manera que es generen greus problemes als hospitals. 

I vós demanareu, i per què no s'invesitiga per trobar nous antibiòtics? Idò aquesta és una qüestió delicada, perquè realment es podrien trobar, però ara mateix, amb el model actual de farmacèutica privada, on priva el benefici econòmic, la recerca de nous antibiòtics està aturada per diverses raons. Primer de tot, els tractaments antibiòtics són de durada curta (d'una setmana moltes vegades) i per això és més rendible investigar fàrmacs per malalties cròniques, que requereixin comprar més vegades el producte. I després també està el fet que, quan es descobreix un nou antibiòtic, amb el problema de resistències actual, se sol reservar només pels casos on fallen els altres, per evitar que amb el seu ús apareguin resistències, de manera que les vendes del producte cauen.

Però encara que es descobreixin nous fàrmacs aquesta estratègia no és la guanyadora, ja que el seu ús sempre duu implícit l'aparició de resistències. És una guerra que no podem guanyar! Per això es fa necessari trobar alternatives al seu ús per poder diversificar les nostres opcions i poder seguir comptant amb ells. 

Això i moltes coses més vós explicarem en les properes entrades que dedicarem a aquest problema que és un dels grans reptes del segle XXI. Llegiu-nos i compartiu-nos si vós agrada per tal de poder conscienciar a més gent sobre aquesta problemàtica. I, sobretot, cuidau-vos molt!